TURCAT - FASE 1

Breu resum del primer TURCAT

En el camí a Cervera, ja a la Segarra, els tres amics van veure, de la N-II estan, un castell. El Foncu va ser el primer en veure'l:

-Mira! Un castell!!!
-.. Ah- Va dir el Ros.
-El voleu anar a veure? -Va preguntar el Paco.
-Home.. sí- Va dir el Foncu.
-No ho se.. és igual.- Que insinua el Ros.
-Esperit TURCAT! -Conclou el Paco agafant la primera sortida.

I així és com s'estableix un precedent; A partir d'aquell moment i per tots els TURCATs quan algú volia fer una cosa a contracor dels altres només hi havia d'incloure: "És l'esperit TURCAT" i s'acabava la discussió. I aquesta és la única explicació de que deixessin que el Paco fes els seus rallis per camins sense esfaltar a tota pastilla mentre els collons dels altres dos anaven pujant i pujant, que el Ros pogués muntar una "puta cuadra" als seients de darrere del cotxe del Paco (sagrat fins aquell viatge) o que tots plegats perdessin més d'una hora tot buscant un jaciment ibèric força penós.. "Esperit TURCAT!" havia dit en Foncu.



El moment més emotiu de la primera fase del TURCAT va ser quan el Ros, aprofitant que havien trobat una església, va demanar per casar-se a en Foncu. Aquest feia temps que esperava el moment i ja havia instruït a en Paco per a que tingués la càmera preparada en tot moment.

Com podeu observar el lloc triat era molt romàntic, en especial el sopar amb espelmes que hi havia previst per al capvespre. La ofrena era un jaç de romaní, per a qui no ho hagi entès, és la paràbola de la flaire que havia de despendre aquella relació.



Malauradament, o no, després del "Sí, vull" que va pronunciar Foncu, en Ros, sobreexcitat de tanta alegria, va saltar sobre en Foncu, amb tanta "mala pata" que de trampolí va usar el peu d'aquest. Primer, aclaparat de l'emoció, no va saber reaccionar però un instant després, degut a la pressió que exercia el peu del Ros sobre el seu, va alçar el cap tot deixant anar un crit esfereïdor.

La conseqüència és evident; El Ros es va sentir feri, humiliat i vexat. El compromís es va trencar per sempre, o no..



S'hauria pogut fer suara una metonímia o metàfora amb l'ofrena del romaní, però seria complicar les coses.

A Cervera van trobar dos guies nadius, que molt amablement els van dur a recórrer la ruta dels castells de Cervera, es veu que un cop l'any es recórrer a peu, ho van trobar molt bé, però l'esperit TURCAT volia anar en cotxe. Entre d'altres coses ens van dur al Paller de Pedra, com es veu a la foto tenía ara poca utilitat. No només ens hi van portar sinó que encara ens en van explicar la llegenda, el Paco la va trobar poc interessant així que va mirar de distreure's tot grimpant la pedra-paller.

El Ros se'l mirava d'aprop, diuen que per despertar els celos d'en Foncu, però era preocupació sincera ja que quan l'escalador va estar en perill de caure, va ser ell el primer a anar a socorre'l.

N'hi ha que li retreuen "mala bava" però com diu la famosa cançó: "que cada uno aporte lo que sepa" el que es podría traduï en: "d'on no n'hi ha, no en raja".