TURCAT - Fase 2

Inicis

Per a la realització del TURCAT fase2, a banda de la creació d'un correu-e -turcat69[ensaimada]gmail.com- al que podeu escriure per a demanar informació de futures fases del TURCAT, el factor que el va fer créixer més va ser el boca-orella i tant gran va ser l'èxit de la segona edició que no només es va omplir un cotxe, imagina't si en va ser de gran, sinó que hi va entrar a participar gent de territoris de parles estranyes, cosa que inevitablement ha portat a la internacionalització de l'esdeveniment, i encara s'han rebut queixes de persones que hi haurien volgut particiar. Per problemes buricràtics-administritius* no es tenia constància d'aquests fets, els lamentem profundament i esmerçarem els nostres esforços a evitar-ne la repetició.


Amb tot, s'ha demostrat que a més gent cal més organització i es que sinó passen coses com aquesta; Un cop es té tot organitzat per a passar entre 3 i 5 dies a l'Empordà en càmpings o acampant a platges nudistes, es tenen les maletes fetes i tothom al cotxe a punt per sortir, es decideix que enlloc d'anar a la platja s'anirà a l'alta muntanya, Val d'Aran. Es vota la proposta, s'aprova per majoria absoluta (amb una abstenció i cap vot en contra) i s'arrenca en Range. Una dada interessant és que alhora del recompte només van sortir abstencions i cap vot ni a favor ni en contra...

Com que la sortida no és del lloc més adient per anar a la Val d'Aran, es fan carreteretes de curves durant tot el trajecte, es mengen entrepans del pans al cotxe mateix (foto2) , es gasta més gasolina en el viatge d'anada que l'estimat en tot el TURCAT i es creen disfresses del no res (foto 3 o "el niño bandera"). Passades 5 hores arribem a Vielha i enfilem el camí, primer de la oficina de turisme, el gran descobriment de l'última jornada del primer TURCAT, i s'enfila cap a Vilac que és on tenim l'allotjament gratuït. Facilitat per l'Oriol, una de les noves incorporacions, l'altra, encara no s'ha dit, és la Camilla, italiana en origen i turcat per adopció, la causa de la internacionalització del TURCAT.




A la Val d'Aran, ens va ensenyar l'estimat mestre de Batxillerat Santi, hi ha clima atlàntic, Mallerengues Emplomellades i Merles femelles, està rodejada per cims de més de 3mil metres i la diferència de temperatura respecte l'empordà de de vora 10 graus. I així va ser com la primera tenda que vam visitar va ser una de roba d'hivern (a l'aparador posava temporada primavera, però s'hi trobaven més jerseis que samarretes de màniga curta).

Una altra causa de la desorganització inicial és que vam estar a la Val d'Aran durant els únics tres dies d'Agost en que no hi ha CAP, absolutament cap, festa major, acte públic, mercat medieval o ballada de sardanes. Tanmateix, i malgrat el xàfec inicial, nova fer mal temps, vam aconseguir sortir de festa per Vilac i prendre les mesures al cotxe pels carrerons de l'estimada vila.




També a causa de desorganitzaicó va passar, que tot cuinant a la llum de les llanternes amb el fogonet la primera nit de càmping una mica d'arrós bullit es descobreixen certes mancances, si fa no fa va anar així:

-El fuego ya està, Xavi tienes el ..., el ... Para separar el agua del arroz? - Diu la Camilla al Ros.
-El colador.- Contesta aquest molt feliç
-Eso, tienes el colador?
-mmm.. no, yo no lo he cogido..

Ja està, donat que nin gú vol sentir a parlar de menjar una sopa d'arrós (i molt menys desperdiciar la salsa de tomàquet) s'envia una primera expedició a cercar algún bonhome (a aquelles hores, aprop nostre, no queden bonesdones despertes) que ens deixi un colador. Però quedaven més sorpreses; Estava la Camilla buscant la paella per començar a preparar la carn quan pregunta:

-Xavi, porque tiene agujeros esta paella? - Pregunta amb la paella a les mans, mentre surt de la tenda. Com de tant en tant errava amb alguna paraula ("Oye, tu estas muy caxondo" enlloc de
"Oye, tu eres muy caxondo") ningú se la va prendre seriosament.
-A ver cipi, que dices que tiene? - Fa el Ros tot agafant-li la paella de les mans i enfocant amb la lot- Aix..., mireu quina paella tenim! - Fa tot cofoi ensenyant la paella a tothom.
-Però.. com! Quina mena de paella és aquesta! - Pregunta l'Ori amb incredul·litat.
-Has agafat la paella de fer castanyes? - Que diu el Xavi amb la cara desencaixada.

Descartada la idea d'usar-la com a colador i sense voler enviar una altra expedició a buscar una paella s'acaba utilitzant una cosa que no ho sembla però serveix de paella que ha portat el Xavi. Amb tot, encara quedava per fer un nou descobriment:

-Bé, ara que ja tenim el sopar fet, anem a obrir el vi que hem comprat i brindem pel TURCAT- Diu el Ros amb el vi a les mans. -Passeu-me l'obridor siusplau, que ja estic assegut.
-Quin obridor?
-Jo no en tinc cap, n'has dut tu un?
-Jo? Per això estava, i què més!

Els de la parcel·la del davant, que ens han estat observant tota la tarda, des que hem arribat amb el cotxe i durant tots els problemes per muntar la tenda, ara es deuen estar partint, afortunadament ni els veiem ni els sentim. És per aixó que ni la primera expedició a buscar el colador ni aquesta, ni les de l'endemà, s'acosten a aquella parcel·la, per no haver-los de mirar la cara i dir-los el que ens ha passat. L'ùltim dia es descobriria que si que tenien un obridor de taps de suro, però en aquell moment la única alternativa als francesos que ens demanaven -en broma, ho vam descobrir després, la meitat de l'ampolla era tirar el tap a dintre i fer alló de: "Aquí? aquí no ha passat res!".

Però no avançem més esdeveniments, que:

Comença la història del TURCAT - fase2

*buricràtics-administritius- digui's de la substitució de certes vocals per la "i" quan es vol remarcar la inevitabilitat dels fets.