TURCAT Fase1

Continuació del breu resum

La primera fase del TURCAT va continuar amb una visita guiada a Cervera, guies que no nomé sno ens van cobrar per les explicacions sinó que encara ens van oferir l'hospitalitat de les seves llars. Cervera és una capital amb molt per visitar; d'una banda el carrer de les Bruixes, la muralla i el casc antic, però també la excel·lentíssima Universitat de Cervera.

És destacable la determinació del seus habitants. Aquests tenen les coses clares -qui ho havia de dir que tindrien port de mar- però això tampoc els desenvoca a una folla determinació de "Jo, sempre tinc raó!" i quan s'adonen que han comés un error, busquen la forma de no tornar-hi a caure, que és el que es pot observar a la primera fotografia. Després d'haver fet el TURCAT-Fase2, s'agraeix aquesta manera de fer i pensar que a l'Alt Empordà i al Pla de l'Estany no comparteixen i que tantes voltes ha comportat un petit error que a l'inici d'una llarga sèrie d'indicacions errin en el primer "dreta i esquerra".

Però tornant amb els nostres turcats* tot marxant de Cervera, no van poder sinó de parar a visitar Guissona. Població en la que els seus habitants també necessiten recordatoris, tot i que en aquest cas no van acabar d'encertar, segons el parer dels tres turcats, en el missatge a difondre.




Després de d'intentar, durant hora i mitja, de dinar a la CAG van acabar entrant a Cal Batista a preguntar on podien trobar un supermercat obert. No podia ser altrament i en van sortir amb la panxa plena i un somriure confús, si només volien un "sí, a tal banda" o "No, són tancats" ? Com n'havien sortit amb el dinar a les mans? Extraordinàries les dots de comercial de les gents de Guissona!

Semblava que de la Segarra ja havien vist tots els castells totes les restes ibers, romanes i catalanes, els pallers i els pous de gel, les pistes de rallis, les esglésies perdudes i ja enfilaven camí del Solsonès van veure al mapa un poble amb un nom conegut: BIOSCA. L'esperit TURCAT havia parlat i es van desviar per tractar d'esbrinar com podia haver-hi un poble amb aquell nom i quines misterioses relacions tenia amb el que havia estat un company de classe.

El Ros es va haver d'enfilar a la senyal per a cerciorar-se que no era un miratge i existia realment, tanmateix un cop passada la sorpresa inicial i sense respostes a les seves preguntes, es van trobar sense res per fer-hi. En Paco va recordar-se que era allà on hi havia un tobogan que baixava de dalt del turó fins abaix al poble i van tractar de pujar-hi en cotxe. Mentre feien maniobraven per sortir del cul.de.sac on s'havien fotut en Paco va explicar tot el que sabia del tobogan; Era molt llarg i fosc i no hi havia cap tipus de seguretat, es veu que el germà de la tieta d'un que anava a la seva universitat s'hi va trencar la cama. I així va ser que tot mirant-se les extremitats van dir:

- Comença a fosquejar.. - Va començar un.
- .. i encara no tenim on dormir. - Que acabà l'altre.
- A més ja som grans per tirar-nos per un tobogan, nem a pel càmping?

I van continuar amb el seu viatge mentre pel retrovisor es miraven el tobogan.

*turcat/s- en minúscula, diguis de la persona/es que realitza/en o ha/n realitzat un TURCAT.