Protagonistes TURCAT


Ros, l'immutable

Aquesta és la cara del Ros al matí. De bon matí és quan s'assembla més al Bill Murray, d'Atrapat en el temps. Després, a mesura que el dia avança ja recupera la seva personalitat. Ignoro si és perquè ja ha viscut el dia que està passant que costa tant agafar-lo per sorpresa, sempre fa la mateixa cara.

El que si se li nota molt és quan està content, com en aquesta foto. A més del somriure una altra característica de quan està content és el costum de pentinar-se una cresta al pap. Esperem que quan hagi de fer la presentació del projecte final de carrera no s'hi posi tant de content..



S'ha de dir que és algú amb qui sempre pots comptar, si necessites res t'ajudarà. El que més m'agrada del noi és que acostuma a estar sempre d'acord amb tu, després fara el que li roti, però estar d'acord ho estarà. Si li demanis que sigui en un lloc a tal hora, no t'hi posarà pegues, ara si no li va bé arribarà quan pugui. Les seves frases sempre començen amb un "A mi més igual" seguit d'un "però, .." i llavors és quan et dona la verdadera opinió sobre el tema.

En una ocasió, durant la segona fase del TURCAT, estavem buscant el móbil de l'Oriol pel cotxe tot fent un veritable merder treien bosses, banyadors, tovalloles i eines de l'enorme maleter del Range. ens acabàvem de canviar dintre el cotxe i mentre cercàvem el móbil vam començar a picar: ara galetes, ara el pa sec que quedava.. i a beure a morro de les ampolles d'aigua de duïem. Una d'elles es va acabar i entre el Ros i jo la vam reomplir amb la garrafa que teniem. Ho vam fer a l'acera i va ser llavors quan ens vam adonar que a la terrassa que teníem al costat, amb tot de gent fent el sopar, tots ben posats i tocats ens miràven de reüll amb cara de "Quina poca educació". Així que quan vam tenir l'ampolla plena i desavem la garrafa al maleter, tot comentant les mirades de la gent li vag dir al Ros:

-Et podries posar els calçotets al cap ja posats!
-Ah, bueno..

Aquest és el Ros.

Foncu